El liquen pla és una malaltia inflamatòria crònica que afecta la mucosa oral i a la pell. La causa d'aquest trastorn és desconeguda, encara que se sap que és de naturalesa immunitària. En moltes ocasions, el liquen pla només a afecta la mucosa de la boca, anomenant-se liquen pla oral.

Existeixen dues variants clíniques principals no excloents entre elles:

- Liquen pla oral reticular: Solen manifestar-se amb l'aparició d'unes petites taques (pàpules) blanques en la mucosa de la boca que dibuixen una xarxa. Generalment afecta la part interna de la galta, la llengua i la geniva. Sol produir molt poques molèsties.

- Liquen pla oral erosiu: Les taques blanques del liquen pla reticular s'acompanyen, a més, d'úlceres i erosions (ferides) que cursen en brots i produeixen molèsties i dolor.

Quan el liquen pla oral es localitza exclusivament en la geniva es coneix com gingivitis descamativa i sol acompanyar-se de sagnat, dolor i irritació gingival.

El diagnòstic del liquen pla oral es realitza mitjançant la clínica i es complementa amb una petita biòpsia i l'estudi histopatològic corresponent.

Per a un adequat tractament del liquen pla oral és imprescindible eliminar els irritants orals i sol ser necessari, en les formes erosives, l'ús de fàrmacs antiinflamatoris i immunosupressors locals i el tractament amb bioestimulació (Low Level Laser Therapy) y la terapia fotodinàmica. A més a més, l'aplicació tópica de plasma ric en plaquetes (PRP) i factors de creixement pot ser de gran utilitat en els casos resistents al tracatment. Així doncs, existeixen diferents tractaments eficaços per al tractament del liquen pla oral. 

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha classificat el liquen pla oral com un trastorn oral potencialment maligne, és a dir, que té una certa capacitat de transformació en un càncer oral a llarg termini. Per tant, cal fer revisions periòdiques amb l'especialista en medicina i patologia oral per fer un seguiment adequat de la malaltia.

La leucoplàsia oral és un trastorn oral potencialment maligne, és a dir, és una lesió amb capacitat per esdevenir un càncer oral. La taxa de transformació maligna de la leucoplàsia en càncer és molt variable, tot i que el risc de malignitzar varia en un 5-45%.

 

Clínicament es manifesta com una taca o call blanc que pot ser llis o amb aspecte de berruga blanca. Pot aparèixer en qualsevol localització de la boca, encara que generalment afecta la mucosa jugal (a la cara interna de les galtes), el paladar, les genives, el terra de la boca (sota la llengua), la llengua o els llavis. Les leucoplàsies generalment no produeixen cap molèstia ni simptomatologia i poden passar desapercebudes durant molt de temps.

 

Existeixen dues variants principals de leucoplàsia, la leucoplàsia convencional que sol ser única i està molt relacionada amb el tabac i la leucoplàsia berrugosa o multifocal proliferativa que sol ser múltiple, més agressiva i de creixement progressiu afectant principalment les genives.

 

Per al seu diagnòstic cal fer una anamnesi i exploració bucal minuciosa, i sempre requereix la realització d'una biòpsia i un estudi histopatològic per conèixer el comportament histològic i cel·lular (grau de displàsia epitelial) i decidir el pla de tractament més adequat en cada cas: control periòdic, eliminació quirúrgica amb làser i teràpia fotodinàmica, entre altres.

 

La eritroplasia és també una situació precancerosa. A diferència de la leucoplàsia és una taca de color vermell que apareix sobretot a les vores laterals de la llengua i al paladar, encara que pot aparèixer en qualsevol localització. Les causes, el diagnòstic i el tractament és molt similar a la leucoplàsia.

Són un conjunt de malalties molt heterogènies que es caracteritzen per l'aparició de butllofes o ampolles i/o reaccions inflamatòries que afecten tant a la pell com la mucosa oral.

Aquest grup de malalties generalment són de naturalesa autoimmune i per norma general les causes són poc conegudes o desconegudes.

Les malalties inflamatòries i/o ampollars que més freqüentment afecten la mucosa de la boca són:

- Pemfigoide de les mucoses

- Pèmfig vulgar

- Eritema multiforme

- Dermatosis IgA lineal

- Lupus eritematós

En algunes ocasions, la primera simptomatologia d'aquests malalties pot ser en la mucosa de la boca o inclús presentar-se de forma exclusiva de la cavitat oral, com el cas del pemfigoide de les mucoses.

Generalment es manifesten com butllofes, lesions blanques o úlceres i erosions que produeixen dolor, irritació i sagnat a la cavitat oral. És molt important diagnosticar-les de forma primerenca per poder realitzar un diagnòstic sistèmic complet per part del metge internista i prevenir més complicacions.

Les aftes o nafres són unes petites lesions, normalment molt doloroses, que apareixen a la mucosa de la cavitat oral, principalment a la llengua, la part interna dels llavis i la mucosa jugal (part interna de la galta).

Quan les aftes o llagues apareixen de forma constant, repetitiva, no curen en pocs dies, són múltiples o molt grans poden ser el signe d'un trastorn de salut important, a més, de comportar una gran pèrdua de la qualitat de vida. Aquest quadre d'aftes repetitives es coneix com Estomatitis aftosa recidivant.

L'Estomatitis aftosa recidivant s'ha relacionat amb diferents factors irritatius, trastorns i malalties sistèmiques, els més freqüents són:

- Estrès i ansietat.

- Traumatismes crònics orals.

- Irritacions cròniques com certs dentifricis i col·lutoris.

- Certs aliments irritants.

- Alteracions hemàtiques com el dèficit de ferro i de certes vitamines.

- Trastorns i/o malalties de l'aparell digestiu.

- Poca producció de saliva.

- Diferents síndromes sistèmics.

- Idiopàtic (origen desconegut).

És habitual que els pacients que pateixen Estomatitis aftosa recidivant no trobin un professional mèdic que estudiï el seu problema adequadament i la malaltia se sol allargar durant mesos i anys. És molt important realitzar un diagnòstic precís per identificar de forma individualitzada l'origen de la Estomatitis aftosa recidivant. Hi ha moltes estratègies terapèutiques, la majoria d'elles d'aplicació local a la boca, amb efectivitat per millorar o eliminar els brots aguts i recurrents de llagues i aconseguir una gran millora en la qualitat de vida d'aquests pacients. A més, la fotobioestimulació amb làser pot ser de gran ajuda.

 

La llengua és un òrgan molt peculiar que una infinitat de funcions: el gust, la parla, la deglució, l'alimentació i la respiració. Qualsevol malaltia o trastorn que l'afecti condiciona molt la nostra qualitat de vida. Les malalties o trastorns que més freqüentment que afecten la llengua són:

 

- Glossitis migratòria benigna o llengua geogràfica: És un trastorn benigne que es caracteritza per l'aparició de taques blanques i vermelles a la superfície i les vores laterals de la llengua. Les lesions canvien de forma i posició en pocs dies o setmanes, assemblant-se a el dibuix d'un mapa. Generalment no produeix símptomes, encara que en algunes ocasions produeix una sensació de cremor o coïssor i pot requerir tractament.

 

- Llengua fissurada: És un trastorn benigne relativament freqüent en el qual apareixen esquerdes i fissures a la llengua. És una condició que es pot presentar tant en nens com en adults, encara que sol ser més freqüent en persones de la tercera edat. Aquestes fissures o esquerdes no solen ser molestes encara que de vegades poden irritar o sobreinfectar-se per fongs i requerir tractament.

 

- Glossitis romboïdal mitjana: Es caracteritza per l'aparició d'una lesió vermella en el centre de la llengua, que generalment s'associa amb una altra lesió vermella -en mirall- al paladar. Es pot tractar d'una taca vermella o bé una d'una petita tumoració. Sol produir poca simptomatologia (sensació de coïssor). Es considera una infecció per fongs crònica i requereix un tractament antifúngic adequat.

 

- Llengua vellosa o llengua peluda: És un trastorn comú completament benigne. Es produeix per un sobrecreixement de les papil·les filiformes de la superfície de la llengua que sovint es tenyeixen amb certs aliments i bacteris. Aquesta situació pot comportar a una acumulació de bacteris, restes d'aliments i creixement fúngic. Existeixen tractaments per solucionar aquest trastorn. És molt important realitzar a el diagnòstic diferencial amb altres entitats amb importància per a la salut.

 

- Càncer de llengua: La llengua és la localització més freqüent de càncer de boca. És molt important estudiar qualsevol tumoració, úlcera o molèsties que aparegui a la llengua i que no se solucioni en pocs dies.

 

El virus del papil·loma humà (VPH) és un virus molt popular per la seva relació amb lesions papilomatosas, el càncer de coll uterí i les seves implicacions en la salut ginecològica de la dona. Menys conegudes són les seves implicacions a la boca.

Hi ha diferents tipus de lesions orals que s'han relacionat amb el virus del papil·loma humà:

- Berruga vulgar: Són molt similars a les berrugues que apareixen en els dits de les mans i els peus, que per contacte directe poden apareixen a la cavitat oral, sobretot en els llavis i la zona perioral.

- Papil·loma escamós: És un petit tumor -menor a mig centímetre- en forma de coliflor o dactilar que pot apareix en qualsevol zona de la cavitat oral. És important saber que no es considera una malaltia de transmissió sexual.

- Condiloma acuminat: És un petit tumor similar en forma al papil·loma que apareix principalment al paladar i la llengua. La forma és de coliflor aplanada, però amb una major grandària que el papil·loma escamós. En ocasions poden aparèixer diversos junts o en diferents localitzacions de la boca. A diferència del papil·loma escamós es considera una malaltia de transmissió sexual ja que aquestes lesions també poden aparèixer en els genitals.

- Hiperplàsia focal epitelial o malaltia de Heck: Sol afectar a nens. Apareixen diverses berrugues rosades a la cara interna del llavi, la llengua o la mucosa interna de la galta. No es considera una malaltia de transmissió sexual. Totes aquestes lesions són benignes, però és molt important realitzar un adequat diagnòstic diferencial ja que alguns tipus de càncer oral poden simular lesions papilomatosas.

 El tractament de totes aquestes entitats és l'eliminació quirúrgica (exèresi-biòpsia) amb el seu adequat estudi histopatològic corresponent. La majoria dels càncers d'orofaringe -gola- i alguns càncers de boca s'han relacionat amb el virus del papil·loma humà, concretament amb els subtipus d'alt risc -16 i 18- que no solen provocar les lesions descrites anteriorment.

A l'Institut de Medicina i Patologia Oral comptem amb la colaboració d'un dels laboratoris més avançats en detecció i determinació del virus del papil·loma humà, AmpliGen, per garantir un acurat diagònstic mitjançat la realització indolora d'una citologia oral a les nostres instal·lacions.

Els quists en els maxil·lars són entitats benignes que es desenvolupen dins dels ossos maxil·lars. N’hi ha dos grans grups:

• Quists inflamatoris: S’originen després d’una infecció crònica a les dents a causa d’una càries o a un fracàs d’un tractament endodòntic (quists radiculars), o, a vegades, associats a queixals del seny (quist paradental). Són entitats relativament freqüents.
• Quists del desenvolupament: Són menys freqüents que els anteriors i no s’associen a processos infecciosos o inflamatoris. Generalment apareixen de forma aïllada (queratoquist, quist periodontal lateral, etc.) o associats a dents incloses (quist dentíger).

En la gran majoria de casos no donen simptomatologia i són una troballa inesperada després de fer una radiografia. Poden provocar infeccions, pèrdua de dents, fractures òssies patològiques i destrucció progressiva dels ossos maxil·lars, entre d’altres. És imprescindible la seva eliminació quirúrgica i un estudi histopatològic per identificar-los i conèixer el seu comportament.

Els tumors dels maxil·lars solen ser entitats benignes d’origen odontogènic (ameloblastoma, tumor odontogènic epitelial calcificant, tumor odontogènic adenomatoide, etc.) que, de vegades, simulen cavitats quístiques. Alguns dels quals, tot i ser benignes, tenen una gran capacitat de destrucció local. És imprescindible la seva identificació i l’exèresi completa.

La cirurgia d’eliminació dels tumors i quists odontogènics en estadis inicials acostuma a ser una cirurgia senzilla, ràpida i amb un postoperatori suau. La recuperació sol comportar menys d’una setmana.

 

La infecció causada pel virus herpes simple (VHS) és molt freqüent entre la població, afectant fins al 90% dels adults. Hi ha dues maneres d'infecció per herpes molt diferenciades, la primera infecció per herpes conegut com gingiviestomatitis herpètica -sovint es produeix en la infància- i la reactivació de virus -a partir de l'adolescència- que produeix el conegut herpes labial i oral.

 - Primera infecció per herpes

El primer contacte amb el virus sol ser en la primera infància (1-3 anys). La majoria de les vegades aquesta primera presentació és asimptomàtica, encara que en ocasions es manifesta clínicament com una gingivoestomatitis. La gingivoestomatitis herpètica sol ser un procés autolimitat que es caracteritza clínicament per mal de coll (odinofàgia), inflamació gingival (gingivitis) i unes petites butllofes (vesícules) i llagues a la boca. A més, s'acompanya de febre i adenopaties cervicals.

 

- Herpes labial i oral

El virus de l'herpes simple pot quedar emmagatzemat en algun gangli nerviós durant anys i reactivar-se en forma d'erupció al llavi i la zona cutània perioral o a l'interior de la boca. Aquesta reactivació pot ser degut a l'estrès, la llum solar, la febre, un traumatisme, un estat d'immunodeficiència o a altres infeccions.

Generalment comença amb una sensació de coïssor, picor i sensació d'adormiment al llavi. Transcorreguts un parell de dies, apareixen unes petites butllofes (vesícules) doloroses que acaben secant amb la formació de crostes en una o dues setmanes. Generalment són molt doloroses al tacte. A l'interior de la boca, solen aparèixer al paladar i a la geniva.

No hi ha cap tractament per eliminar-lo, però l'aplicació de certs antivírics efectiu ajudar a disminuir la simptomatologia.

A la cavitat oral poden aparèixer tumoracions d'orígens molt variats. La majoria d'aquests tumors són benignes i es presenten com una massa, tumoració o sobrecreixement. Es poden localitzar en qualsevol zona de la boca: llengua, paladar, galta o geniva.

- Lesions reactives: Es produeixen a causa d'un factor irritant, que tant pot ser tosca (càlcul), un traumatisme, canvis hormonals com bé certes malalties. Són lesions benignes i les més freqüents solen el granuloma piogénico, granuloma perifèric de cèl·lules gegant, fibroma ossificant perifèric i la hiperplàsia fibrosa. És molt important en aquest tipus de lesions identificar la noxa que l'ha produït per identificar i eliminar-la per evitar la reaparició de la lesió.

- Neoplàsies connectives: Són un grup molt heterogeni de tumors que poden presentar-se en la cavitat oral, generalment sol tenir una mida petita i ser poc simptomàtics. Els més freqüents són el lipoma, el schwannoma i el neuroma. Encara que de forma molt infreqüent també poden originar-lesions connectives malignes.

- Neoplàsies de glàndules salivals menors: Són tumors infreqüents que poden ser benignes o malignes. Es presenten com una tumoració en qualsevol zona de la cavitat oral, encara que principalment apareixen al paladar i al llavi. Els més freqüents són els adenomes (pleomorfo, canalicular, etc.) i certs carcinomes (mucoepidermoide i cèl·lules acinars), entre d'altres.

-Metàstasi orals de neoplàsies distants: Rarament es produeixen metàstasi en la cavitat oral d'altres neoplàsies malignes de el cos, quan ho fan solen aparèixer com una tumoració de creix ràpid a la geniva.

 

Existeixen moltes altres lesions que poden que poden aparèixer a la cavitat oral, és molt important que sigui valorades per un especialista en medicina i patologia oral. Per al seu diagnòstic és sempre necessari una biòpsia i el corresponent estudi histopatològic. El tractament depèn de la naturalesa de cada lesió.

A la llengua, les genives, la cara interna dels llavis i la galta i al paladar poden aparèixer, de vegades, taques de color fosc, tant marrons com negres. És molt important, prestar molta atenció a qualsevol taca fosca que aparegui o a qualsevol canvi en una taca ja existent.

Hi ha molts quadres clínics que es poden presentar com a lesions fosques a la cavitat oral, com:

- Màcula melanòtica oral.

- Qualsevol varietat de nevus (piga).

- Tinció o taca per amalgama, característic dels pacients portadors de empastaments d'amalgama (metàl·lics).

- Melanosis racial, molt comuna a la zona mediterrània i a l'Àfrica.

- Melanoacantoma oral.

- Melanoma: el càncer de pell tipus melanoma també pot produir-se en la cavitat oral.

 

És molt important prestar molta atenció a qualsevol nova piga o taca a la boca o els llavis, o canvis en una d'existent, i consultar amb un especialista en medicina i patologia oral. Ens ha de crida l'atenció: creixement ràpid, canvi de color, sigui asimètrica, presenti els marges irregulars o tingui una mida més gran a mig centímetre.

La boca pot ser el reflex de les alteracions o malalties del nostre cos, sent en ocasions, la presentació oral la primera i/o única de la malaltia.

Certes malalties hematològiques poden manifestar-se a la boca, les més freqüents són:

- Anèmies: Poden manifestar-se a la boca en forma de glositis (enrogiment, depapil·lació i dolor a la llengua), aftes recurrents a la boca i candidiasi. Generalment, es relacionen amb certes mancances com el dèficit de ferro, àcid fòlic o vitamina B12.

- Leucèmies i limfomes: La leucèmia es sol manifestar en la cavitat oral com una inflamació gingival que no se soluciona després d'un tractament periodontal adequat. En canvi, els limfomes es presenten a la boca en forma de tumoració, generalment localitzats a la geniva o al paladar.

També alguns trastorns digestius poden donar signes a la boca, com:

- Malaltia celíaca: La primera manifestació de la intolerància al gluten pot ser a la boca, generalment, ho fa en forma de aftes (nafres) recurrents en la mucosa oral.

- Malaltia de Crohn: Aquesta malaltia digestiva granulomatosa pot presentar-se en la cavitat oral com una inflamació de la mucosa de les galtes i els llavis. També poden presentar-se com aftes i úlceres.

- Colitis ulcerativa: És una malaltia de l'intestí prim que causa inflamació i ulceració de la mateixa. Els símptomes són similars als descrits en la malaltia de Crohn.

Hi ha moltes altres malalties que poden manifestar-se en la boca com patologies cardíaques, neurològiques, certes immunodeficiències (SIDA) o COVID-19, entre moltes altres.

La citología exfoliativa oral es una técnica utilizada en la citología oral para obtener muestras de células de la cavidad oral. Consiste en tomar células desprendidas de la superficie de la mucosa oral utilizando diferentes métodos, como cepillado, raspado o enjuague bucal.

El procedimiento de citología exfoliativa oral es relativamente simple y no invasivo. Se utiliza un cepillo especial o una espátula suave para recolectar las células de la mucosa oral, frotando suavemente la superficie de la lesión o una zona específica de interés. También se pueden obtener muestras de saliva o enjuagando la boca con una solución especial.

Una vez obtenida la muestra, las células se transfieren a una lámina de vidrio o portaobjetos y se fijan con un fijador químico, como el alcohol, para preservar su estructura. Luego, se tiñen con colorantes especiales, como la tinción de Papanicolaou, que permite visualizar las características celulares con mayor claridad.

Posteriormente, el portaobjetos se examina al microscopio para observar las células y detectar posibles cambios anormales, como células precancerosas o cancerosas. El análisis citológico se realiza por un patólogo oral.

 

La citología exfoliativa oral es especialmente útil en el cribado y la detección temprana de enfermedades orales, como el cáncer oral y lesiones precancerosas. Puede proporcionar información valiosa sobre el estado celular de la mucosa oral, ayudando en el diagnóstico y la planificación del tratamiento. También es el método de recogida de muestras para la detección y determinación de ciertos virus como el virus del papiloma humano y el virus del herpes.