La biòpsia oral és un procediment quirúrgic que consisteix en obtenir un petit fragment d'un teixit de l'organisme en el qual hi ha una trastorn, malaltia o tumor per poder ser estudiat en un laboratori de patologia i permetre arribar a un diagnòstic.

 

Les biòpsies en la cavitat oral es realitzen tant per al diagnòstic de malalties malignes com per al diagnòstic de patologies benignes com trastorns inflamatoris, tumors benignes, lesions reactives, quists, etc. Així doncs, el fet d'indicar una biòpsia a un pacient no és sinònim de sospita d'un càncer.

 

És una intervenció quirúrgica senzilla i còmoda que es realitza a les nostres instal·lacions. La recuperació sol ser ràpida, entre 1 o 2 dies.

Els queixals del seny erupcionen entre els 15 i els 25 anys d’edat i, la majoria de vegades, queden en mala posició, a més de resultar cobertes parcialment o totalment per la geniva o l’os. Aquesta situació pot generat dolor, inflamació, infeccions, càries, desenvolupament de quists i tumors o malaltia periodontal a les dents veïnes.

Per això, els cirurgians bucals, moltes vegades, en recomanem l’extracció durant la seva erupció, per evitar possibles complicacions en el futur. Convé analitzar cada cas en particular i fer les proves radiològiques complementàries necessàries.

La cirurgia de l’extracció dels queixals del seny és una intervenció ràpida i indolora, d’entre 10 i 30 minuts de durada i, generalment, sota anestèsia local. La recuperació sol ser d’entre 2 i 3 dies, sempre que s’utilitzin tècniques mínimament invasives i se segueixin les pautes postoperatòries recomanades.

A l'Insitut de Medicina i Patologia Oral tractem els problemes derivats dels queixals del seny i la nostra dedicació se centra en els casos de més complexitat.

De vegades els canins (ullals) poden quedar retinguts a l’interior del paladar o a la mandíbula i no aparèixer en boca. És molt important dur a terme un diagnòstic precoç que permeti poder portar-los a la seva ubicació habitual a temps. Per moure el caní a la seva posició normal i alinear-lo amb la resta de les dents es fa una petita cirurgia per exposar-lo (fenestració) i s’alinea a la resta de les dents mitjançant tractament ortodòntic.

Tot i així, majoritàriament per un diagnòstic tardà, pot ser necessària l’extracció del caní inclòs, la qual es tracta d’una intervenció quirúrgica similar a l’extracció del queixal del seny.

La fenestració o l’extracció de qualsevol dent inclosa (que no ha sortit en boca) és necessària per evitar dolor, infeccions, càries, danys a les dents veïnes i l’aparició de quists o tumors.

És una intervenció ràpida i indolora d’una durada de 30 minuts que es duu a terme sota anestèsia local. La recuperació no acostuma superar més de 2 o 3 dies, sempre que es faci amb tècniques mínimament invasives i se segueixin les pautes postoperatòries recomanades.

És el tipus de cirurgia que s’aplica com a últim recurs per conservar una dent amb una infecció periapical que després d’un tractament de conductes (endodòntic) correcte no ha tingut cap resultat. Això succeeix molt poques vegades i és amb el recurs d’aquest tipus d’intervenció quan gairebé sempre es podrà eliminar la infecció.

La cirurgia periapical consisteix a accedir quirúrgicament a l’extrem de l’arrel de la dent afectada, netejar la zona, fer l’apicectomia i segellar de forma hermètica (via retrògrada) per evitar la reinfecció. També pot estar indicada en dents associades a quists inflamatoris (quist radicular).

La cirurgia periapical és una intervenció d’una durada que no supera l’hora i és de recuperació ràpida, entre 2 i 4 dies. Es pot fer amb anestèsia local o sedació endovenosa.

Els quists en els maxil·lars són entitats benignes que es desenvolupen dins dels ossos maxil·lars. N’hi ha dos grans grups:

• Quists inflamatoris: S’originen després d’una infecció crònica a les dents a causa d’una càries o a un fracàs d’un tractament endodòntic (quists radiculars), o, a vegades, associats a queixals del seny (quist paradental). Són entitats relativament freqüents.
• Quists del desenvolupament: Són menys freqüents que els anteriors i no s’associen a processos infecciosos o inflamatoris. Generalment apareixen de forma aïllada (queratoquist, quist periodontal lateral, etc.) o associats a dents incloses (quist dentíger).

En la gran majoria de casos no donen simptomatologia i són una troballa inesperada després de fer una radiografia. Poden provocar infeccions, pèrdua de dents, fractures òssies patològiques i destrucció progressiva dels ossos maxil·lars, entre d’altres. És imprescindible la seva eliminació quirúrgica i un estudi histopatològic per identificar-los i conèixer el seu comportament.

Els tumors dels maxil·lars solen ser entitats benignes d’origen odontogènic (ameloblastoma, tumor odontogènic epitelial calcificant, tumor odontogènic adenomatoide, etc.) que, de vegades, simulen cavitats quístiques. Alguns dels quals, tot i ser benignes, tenen una gran capacitat de destrucció local. És imprescindible la seva identificació i l’exèresi completa.

La cirurgia d’eliminació dels tumors i quists odontogènics en estadis inicials acostuma a ser una cirurgia senzilla, ràpida i amb un postoperatori suau. La recuperació sol comportar menys d’una setmana.